L'evolució del cavall

Evolució de les potes dels cavalls

·         

     Segons Wallace i Darwin i el neodarwinisme:

Els poso tots dos junts per què considero que la base de l’evolució de la peülla del cavall en aquestes dues teories és la mateixa, l’únic que anirà variant serà la introducció dels coneixements de genètica actuals, característica del neodarwinisme.

Segons aquestes dues teories la peülla del cavall ha evolucionat per la selecció natural (wallace i darwin) i per la aparició de nous caràcters (neodarwinisme).

Es a dir, que tota evolució és causada pels canvis produïts en el planeta. La selecció natural és dedica a escollir l'al·lel que permetrà que sobrevisqui la espècie. Aquesta selecció és va adonar que, quant l’home va començar  a construir camins, castells etc., les dues peülles laterals: primer no calien perquè el terreny era més estable i dos perquè eren més dèbils que la central. Això va produir que es comencés a heretar únicament la peülla central.

Per altra banda, és molt probable que a causa de la desaparició el propi cos de l’animal s’adonés que caldria reforçar la peülla central i aleshores va afegir nous caràcters per  “protegir-la”. Es a dir la va fer més ampla, més gruixuda... Més endavant els propis humans van ajudar al cavall amb les ferradures.

Segons Lamarck:

Lamarck es va basar en l’ús i el desús per fer la teoria. Això indica que el cavall al principi tenia tres peülles  però n'hi havia dues que les utilitzava en casos concrets de manera que a mida que es creava una nova generació aquestes dues peülles laterals cada cop eren més petites. Això, provocà que encara s’utilitzessin menys fins al punt que una de les generacions ja no les tenia. El cavall només mantenia la peülla central. 

teoria actual

La teoria de l’evolució actual és “la teoria sintètica de l’evolució”. Aquesta teoria es caracteritza per:

- Pel rebuig de l’herència dels caràcters adquirits

- S’hi reconeixen el mecanisme de selecció natural amb les dues fases actualitzades:

1.   La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.

2.   El fet de seleccionar el dos portadors de dotació genètica més forta a fi de sobreviure a les pressions ecològiques.

Es pot dir però, que la teoria actual de l'evolució és el neodarwinisme l'únic és que una de les característiques d'aquest és que se li apliquen els nous descobriments científics i cada cop n'hi ha més.

Neodarwinisme

 La definició literal és que el neodarwinisme és l’aplicació dels coneixements de genètica actuals a la teoria de l’evolució de Darwin (selecció natural):

-      La població es considera la unitat evolutiva base.

Les característiques del neodarwinisme són:

1.   Apareixen nous caràcters que es poden heretar. 

2.  L'al·lel dominant s’escull a partir de l’ambient. Es a dir a partir d'aquell que donarà més descendència i mantindrà l’espècie. 

Hi ha quatre tipus de processos de canvi:

- PATRONS EVOLUTIUS: el canvi es produeix equivalentment a l’evolució de l’espècie

· VARIACIONAL: els canvis són graduals, es fan al llarg d’un període de temps.

· SALTACIONAL: són canvis bruscos que es produeixen de cop.

· ESPECIACIONAL: el procés de canvi s’alterna entre el variacional i el saltacional

S'hi vols més detalls.

Darwin i Wallace: què deien?

La teoria d'evolució establerta per Darwin i Wallace diu que la selecció natural és el que produeix que les espècies canviïn al llarg del temps. Darwin va triar aquest nom a causa de la seva semblança amb la selecció artificial.

Es a dir la selecció natural és un mecanisme evolutiu que es pot definir com una reproducció diferencial dels genotips en la sina d'una població biològica.

Darwin i Wallace

Primeres teories evolutives amb sentit

 - Creacionisme: és considera que tots els éssers vius han estat originats per un acte           creador. És ha dir és una creença Teories anteriors religiosa.

Lamarck

 -Fixisme:  expressa que tot l’ho que existeix  a la Terra incloent-hi els éssers vius, no a canviat en el Temps. Va lligat al creacionisme.

- Catastrofisme: segons el catastrofisme les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la Terra s’han produït a causa d'un conjunt de catàstrofes sofertes pel planeta. Després de les catàstrofes les espècies van tornar a crear-se.

 -Lamarck: és basava en dos principis. El ús i el desús de la part evolucionada. I l’herència dels caràcters adquirits, es a dir que un descendent tindria tots els caràcters presents en els seus antecedents.

Més informació